Carnet jove

Carnet jove

Carnet jove

Facebook Twitter Instagram

 

 

Repartiment
Comentari
Premsa
Fotos


UNA ADVOCACIÓ PLENA DE RESSONÀNCIES

Teatre del Sol.
Heus ací un títol épic malgrat la seva aparent senzillesa. Batejar un recinte escénic sota el padrinatge de l'astre rei és com insuflar-Ii vibracions màgiques, gairebé díríem còsmiques. Perqué el teatre és màgia, no ho oblidem.
No hem de caure en l'error de pensar que la màgía és una irradíació exclusiva del cinema, que l'adquireix a costa de portentosos recursos. La màgia del teatre és distinta de la que brolla de les pantalles com a resultat sorprenent d'esotèriques i aparatoses alquímies tecnològíques. Sembla mentida. però el teatre, malgrat la seva preséncia física real, de tan proper que ens és -de tan palpable- esdevé màgic gràcies al que se n'ha dit "miracle escénic".
Un "Teatre del Sol" pot evocar-nos les beceroles de l'art de Talia, els temps aurífers de la carreta de Tespis duent la rialla de la comédia i l'esgarip de la tragèdia pels poblats de Grécia. I, en un context més litúrgic -que, tampoc no hem d'oblidar-ho el teatre és litúrgia com, a la recíproca, la litúrgia és, en el pla estétic, escenografia-; en un terreny, doncs, de connotacions religioses, el nom "Teatre del Sol" pot transportar-nos a les antigues cultures de la Mesoamérica indígena, als cultes dedicats al Sol, a la Lluna. al Vent, a la Pluja, amb escenificacions cerimonials desenvolupades en l'amplitud dels espais exteriors, a través dels quals els homes se sentien en comunió directa amb la volta astral.
Però potser que no ens enlairem tant.
No ens cal pas de recòrrer a paradigmes remots i excels quan, en el cas que ens ócupa, la cosa ve del nom ingenu í sublim alhora, que els vilatans antecessors nostres van donar a un carrer sabadellenc; el carrer on avui para casa el nou fogar cultural.

Sinó que -ves per on- tot i que hem descendit fins arran de terra, a un insuls carrer qualsevol d'una trama urbana d'allò més prosaica, el topònim se'ns vesteix de festa i s'emparella amb la idea de l'art escènic a través del sentit poétíc d'arrel popular amb qué va néixer i també de l'altra Poesia, la del protagonisme majestàtic i resplendent de l'astre. Teatre del Sol...
D'altra banda, La idea matriu d'aquesta nova creació local té un antecedent molt concret; antecedent que, tot i la seva propería en el temps i l'espai. no deixa de ser ja mític. Es una referéncia que els promotors del Teatre del Sol enarboren com a blasó. Al·ludim a Palestra. El grup teatral Palestra va ser un auténtic revulsiu en el panorama cultural sabadellenc dels anys cinquantes i seixantes. Perqué va trencar rutines seculars, avantçant-se a totes les inquietuds escéniques que s'anaren desvetllant anys després. I perqué va fer que ressorgís a la ciutat el fervor teatral. que s'hi havia ben esmorteït.

I bé; Teatre del Sol no s'acontenta amb ser la represa de Palestra. Va més enllà i s'inventa un nou concepte de nucli teatral d'afeccionats però amb estructura. amb organització i amb funcionament de professionals —diríem que amb mentalitat empresarial— i encara més, aspira a ser un focus de cultura entorn del fet escénic.
Observern, finalment, que el nom Teatre del Sol és amfibi. Tant podem prendre'l com a denominació d'un íntim coliseu dedicat a representacions escèniques i a activitats paral·leles, com també per identificació del col·lectiu humà que l'ha bastit i que es disposa a donar-li vida. Per molts anys, Teatre del Sol, sense que ens afligeixi una teva prematura i dolorosa posta.

Josep Torrella i Pineda